Dones liderant Smart Cities i governs oberts

Barbara Yuste ha coordinat la taula “Dones liderant Smart Cities (ciutats intel·ligents) i governs oberts”, un espai on han participat dues dones amb un ampli recorregut en l’àmbit de l’administració pública.

Nagore de los Rios, experta en comunicació, dades i transparència i govern obert, ha aportat tota la seva experiència i visió personal en relació a les polítiques open i smart. Sònia Recasens ha compartit la seva visió, basada especialment en els més de 18 anys d’experiència com a regidora de la ciutat de Barcelona i Diputada delegada de Diputació de Barcelona.

Sonia obre la seva intervenció llançant a l’aire una pregunta clau: qui ha de liderar les Smart Cities? Són les empreses, amb interessos econòmics en el sector, les que han de promoure aquest nou mercat? Són les ciutats, les que han de liderar el seu futur? O són els ciutadans els que han de liderar les polítiques? Una conjunció dels tres elements és necessària, i no obstant això, a l’Smart City Congres que s’està celebrant de forma paral·lela a la ciutat, el que observem és que són les ciutats -els governs de les ciutats- els que estan passant al davant .
Les ciutats recullen i analitzen quantitat de dades: amb els mòbils poden monitoritzar el moviment del turisme; amb el bicing, saber per on es mou un perfil determinat de persones …. per què és interessant analitzar les dades? Perquè genera activitat econòmica. I compte amb les etiquetes: smartcity, bigdata, mobile city, opendata … no són categories estanques, sinó obertes i que es solapen.
Per a Nagore, no es tracta tant de potenciar el concepte de “Smart City” com d’evitar el “stupid city”. Hi ha una via, que és construir basant-se en les evidències (preguntant a les persones, generant dinàmiques de participació ciutadana), però cal tenir en compte que aquestes són fal·libles o no qualificades del tot, i ignoren la informació de com es comportarà en el futur el sistema. Ser intel·ligent vol dir prendre decisions basant-se en les dades (Big Data). Sembla que sovint els polítics actuen per intuïció, quan en realitat han de guiar-se per les evidències. Per descomptat, la clau està en saber fer les preguntes adequades a les dades, actuar sota els paradigmes del “business intelligence”.

Nagore postula que un bon gestor públic és aquell que es qüestiona les coses, que analitza l’entorn i no anteposa el seu criteri. Si introduïm la política de gènere en l’anàlisi de les polítiques públiques, observem que les dones es desplacen de forma circular a les ciutats; i si la política publica fomenta els trajectes més llargs i lineals, estem posant l’accent en afavorir un col·lectiu davant l’altre. Per tant, som les persones les que hem de fer les preguntes adequades a les dades i és això el que ens portarà a generar polítiques més socials, amb perspectives de gènere, mediambientals, ecològiques, etc.

Com s’implica al ciutadà?

En relació a la implicació, Nagore destaca que hi ha ciutadans que no desitgen participar i mereixen tot el respecte. A més, cal considerar altres elements clau: l’accessibilitat de l’espai de participació i, per descomptat, la credibilitat de l’acció de l’administració, que està deteriorada. Les administracions són, en general, resistents a obrir les seves dades a la ciutadania. A més, quan ho fan, no sempre estan estandarditzades, amb la qual cosa no sempre són útils. D’altra banda, algunes empreses desconfien: si jo baso el meu sistema de negoci en una informació que avui m’ofereix una administració pública, puc estar segur que la propera administració també me la oferirà?

Per a Sònia, una de les obligacions dels governs hauria de ser evitar canviar les estratègies fonamentals en aquests temes: obrir o abocar dades de forma permanent, perquè les empreses puguin aixecar els seus negocis amb aquesta informació. I, si bé hem de tenir en compte al ciutadà que no vol participar, també hem de considerar “al participador professional que monopolitza els espais” i a un altre perfil: el dels ciutadans que poden o podrien participar de forma molt constructiva, però que no tenen la capacitat per gestionar determinats volums econòmics. Cal fer moltíssima pedagogia: obrir dades però també explicar-les.

Per a Nagore, fer govern obert és fer transparència, participació i col·laboració i cal anar amb compte amb els discursos paternalistes. Qüestionar-se tots els dies, obrir dades en temps real i en formats oberts i fer-ho amb personal intern (no a través de consultores externes) perquè hi ha molt per aprendre i és una cosa que té molt valor i no es pot externalitzar. Preguntes interessants com “com redissenyar una ciutat tenint en compte la mirada de gènere o fomentant determinats rols?” no és una cosa banal. I no es tracta de prioritzar col·lectius, ja que no hi ha persones iguals i tots som moltes coses alhora: jove, dona, d’un barri determinat, empresària, emprenedora … per acabar, Nagore afirma amb seguretat: és exigible a les administracions que ens tornin les nostres pròpies dades, sense prioritzar: totes.

-->